L’acció A on? ens parla no només de la incertesa de la realitat física on té lloc l’esdeveniment, sinó també de la intercomunicació que s’estableix entre jo, tu i l’altre. Aymerich situa aquest joc en la frontera entre la imposició del domini i la necessitat de l’ajut, metàfora de la lluita del dia a dia, és a dir, de l’esforç que suposa sobreviure.

Les formes dels cossos que mantenen un diàleg es dissipa per la presència de la cortina de fum, en la qual al mateix temps es projecten els rostres del públic i el cos enregistrat de l’artista invertits. Aquesta superposició de cossos i d’imatges, a temps real i en diferit, fa que les identitats físiques absolutes desapareguin i creïn una nova realitat en què la simbiosis que generen fa difícil reconèixer cada una de les parts, ja que només es poden intuir referents subliminals o les ombres del que està succeint.

Pep Aymerich necessita buscar una interacció més directa amb l’audiència i la provoca mitjançant un contacte més personalitzat amb cadascun dels participants en l’acció. Atès que concep el terme del món com una globalitat relacionada amb uns llaços més profunds que la simple expectació i ho formalitza a través d’un contacte a través d’un contacte més directe.